L'Escoltisme a Banyoles: origen i significació / Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, JordiEn:
Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 161-172 (
Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions)
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.
Després de l'antecedent dels Exploradores de España (1914), l'escoltisme masculí es va iniciar a Banyoles l'any 1955 (Agrupament Escolta Sant Martirià) i el femení, l'any 1958 (Agrupament Mare de Déu de Montserrat). La seva classe social van ser les classes mitjanes, de mentalitat sonservadora. La confessionalitat i la influència clerical va ser una destacada característica del moviment. La llengua catalana es va utilitzar amb normalitat, però en els inicis no es detecten actituds catalanistes ni antifranquistes. Aviat la situació va evolucionar fins al punt que, per a la societat banyolina, l'escoltisme va tenir una clara connotació catalanista. La relació entre els grups masculí i femení va ser pràcticament inexistent: només a l'etapa final hi va haver un moviment mixt. La seva dimensió social va ser notable: va arribar a uns 160 nens i nois i a un centenar de nenes i noies. En la dècada de 1970, alguns scouts van adoptar posicions antifranquistes.
